MIRADES DE DONA, Conxa Llombart.

Les dones mirades per Conxa Llombart.

Mirades de Dona 10 Conxa LLombart, Oli sobre taula 80x43

Mirades de Dona 10 Conxa LLombart, Oli sobre taula 80×43

Si mireu,
i si al mirar veieu,
us sobtarà la estranya llum
dels ulls de dona.
Ulls que emmirallen
els dolços blaus i l’agre ocre
El malentès del món,
el dolor i la gràcia.

Ulls de dona
gresol d’infinites imatges.
Ulls creadors
espurnejats de plata.

J.T.Betancor.

Si observem amb atenció les dones de Conxa Llombart, no trobarem cap prototipus de bellesa ideal, ans al contrari mirant-les una a una, anirem descobrint el que s’amaga darrere del rostre de cadascuna d’elles. Podríem arribar a afirmar sense por a equivocar-nos que a Conxa no li interessa en absolut cap canon clàssic com el que cercava Zeuxis per arribar capturar la dona perfecta encarnada en Helena de Troia, a partir de la bellesa particular de les cinc millors donzelles de la ciutat de Crótona. No tinc cap dubte que de manera antagònica, el que Conxa ha fet amb les dones d’aquesta exposició ha estat esmicolar Helena, amb un procés invers al de Zeuxis per tal de convertir-la en les dones que ens mostra en aquesta exposició amb el títol Mirades de Dona.

Son rostres de dona que mirem i ens miren, en ells concentra Conxa tots els sentiments, les pors, l’enuig, el patiment, les tristors, l’enyorança, el record. Són dones imaginàries que els automatismes pictòrics de l’artista han anat abocant de manera espontània sobre la taula. Dones del món, creades des de l’interior mediterrani de la pintora, hereves de les grans cultures de l’antiguitat, dones etrusques, gregues, turques, egípcies o palestines com la mateixa Helena de Troia, Aspasia de Mileto, Hipatia d’Alexandria o Dido de Cartago.

Dones de rostres plans, d’ ulls grans, ametllats, oberts, observadors; cabells blaus, grocs, pel-rojos , marrons. Sense braços, el cos és converteix en una mera anècdota quasi com un suport o pedestal des d’on colls allargats i eixuts llancen el rostre vertiginosament cap a nosaltres per que les mirem i per a que descobrim que és el que hi ha més enllà de la seua mirada.

El tractament formal de les obres és d’una meticulosa espontaneïtat, traç gruixut que envolta només allò que és important, cabells, ulls i rostre; pinzellada solta, automàtica carregada de matèria per tal de donar volum en contrast amb la planimetria del dibuix. Però és sobre tot la gama cromàtica tant potent la que dota a l’obra d’una força expressiva única que juntament amb una certa ingenuïtat a l’hora d’abordar el dibuix dels rostres apropen les dones de Conxa a postulats clarament simbòlics.

Uns altres rostres de dones completen l’exposició, participant de les mateixes estructures conceptuals. Son una serie d’escultures collage fetes amb material de rebuig en les que podem veure la preocupació de l’artista per la sostenibilitat. Conxa utilitza el reciclatge no com un recurs de crítica sinó com una eina per a la transmutació de la protesta. I converteix els objectes trouvés que ja van utilitzar tant els dadaistes i Duchamp com Miró i Tàpies en rostres collage que ens somriuen i conviden a repensar en que rés desapareix i tot es transforma en el nostre deshumanitzat i consumista planeta.

Miquel Marin.

MIRADES DE DONA, Conxa Llombart

Del 8 al 24 de Març de 2013 Palau de Vivel de la Vall d’Uixó 

Pintures.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Escultures collage fetes amb material de rebuig

BLOG DE LA PINTORA:

http://camidelscolors.blogspot.com.es/

Un pensament sobre “MIRADES DE DONA, Conxa Llombart.

  1. Molt d’acord amb el que dius. Entenedora i corprenedora, la pintura d’esta autora autòctona ens va captar sens dubte l’atenció. Els colors intensos, les textures, els collages, les escultures i les mirades de les dones no ens van deixar indiferents. Molt recomanable.

Deixa un comentari